Col·legiles de la farsa i la quimera

II. Antigues cases pageses s’alçaven entre intermitències d’horts. Més enllà un vast panorama se li obrien els ulls. Comes rogenques, suaus, ben poblaes d’oliveres i vinyes; la gran muntanya de Sant Andreu, no gens feréstega, sinó dolça amb els seus pendissos, relleixos i barrancs verdejants de conreus. Antoni recordà que per Nadal ja hi blanqueja algun ametller abrigat pel fred. I vers la plana, la extensió de terres fecundes fins a la ratlla del mar. Però Sant Gabriel allí al davant!… Les col·legiales, campanetes clares de l’adolescència, Maria Mercè! 

La farsa i la quimera, 1995, Reus. pp. 42.

Anuncis

Quelcom per afegir?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s