I. Campanes de la Selva
Antigament el cloquer de l’església, on hi havia les campanes de la vila, era d’espendanya. Però en 1347 el consell determinà construir una torre, que s’encomanà al mestre Joan Andreu, de la Selva.
Els rectors sempre han exercit jurisdicció sobre el campanar i les campanes. És curiosa una facècia escaiguda l’any 1310 de la qual ens dóna notícia un antic manual notarial. El dia 3 de febrer de l’any referit Mateu Negre pujà al campanar i es posà a tocar a morts sense llicència del senyor rector, per la qual cosa fou requerit, ja que la persona difunta no constava que hagués mort amb confessió dins el termini d’un any i, segons el dret canònic, no podia ésser enterrada al fossar beneït, ni se li podien celebrar oficis divins fins que el rector tingués certesa de la confessió, o, almenys, li constés de la vida i fama de la dita persona difunta. El rector, doncs, féu prendre acte notarial de la requesta i protestà de la injúria i greuge d’haver tocat les campanes sense el seu consentiment.
FORT, Eufemià. Costumari de la Selva del Camp, 2009.
Camins de Lletres 